Història
1978 - Naixement del Club
L’any 1977 un grup de nens de l’escola d’entre 12 i 13 anys van fer un equip per jugar tornejos del voltant. Es deien EGB, que són les sigles d’Educació General Bàsica, i els guanyaven tots. Entre ells hi havia els germans Carlos i Jesús Navarro, vinculats actualment al club, o el David Martín, el pare del qual va animar-se a fer un equip de manera oficial. Malgrat que sempre ha dit que no l’interessa ni entén de futbol sala, ell mateix els entrenava, ajudat per en Pablo Gudiño, que de seguida esdevé l’ànima de l’equip.
En Pedro José s’envolta de col·laboradors. Un d’ells, en Pablo, va ser determinant perquè estableix contactes amb altres clubs i jugadors i més, endavant impulsa la inscripció del club a la Federació Catalana de Futbol.
Fruit d’aquests contactes, l’equip Graduados, de Barcelona, es fusiona amb l’Olimpyc i els seus jugadors, tots adults, s’incorporen com a equip sènior. D’altra banda, els estiuejants també tenien un equip de nens a l’AEC, l’Associació Esportiva i Cultural de la Floresta, on hi ha el frontó. Entrenats per en Pere Sancho, també s’afegeixen a l’Olimpyc, com a equip de base.
1978
Primer equip de l’Olimpyc.
A dalt i d’esquerra a dreta: Pabli Gudiño, David Martín, Enric Segalà, Antonio López Conesa, Joaquin Del Águila
A baix, d’esquerra a dreta: Jesús Navarro, Carlos Navarro, Victor Nebot, Antonio XX i José A. Fernández Revilla
Pista de Sant Francesc, Sant Cugat el Vallès
Per tant, l’inici del club va beure de tres fonts: els nens de l’escola de la Floresta i de l’AEC, que fan l’equip dels petits i el Graduados barceloní, que aporta l’equip dels grans.
1979-1980
Juvenil de l’Olimpyc.
A dalt i d’esquerra a dreta: Enric Segalà, David Martín, Lucas Pérez, Jesús Navarro.
A baix d’esquerra a dreta: José Antonio Fernández Revilla, Victor Nebot, Carlos Navarro i Àngel Ruiz.
El Pedró José, el nom i l'escut.
El Pedro José Martín va fer-se càrrec de l’equip de nens de l’escola on jugava el seu fill i posteriorment va inscriure’l a la federació catalana de Futbol. És, doncs, el fundador del club. I va ser-ne president 19 anys, des del 1978 fins al 1997.
Abans però, els jugadors van debatre un nom nou. Va guanyar Olimpyc, així amb una y grega, perquè els agradava més, feia més “internacional”. La van posar en segon lloc, per error, però en adonar-se’n van decidir que ja els agradava així i van tirar pel dret. Quedava més original. El Pedro José va voler afegir La Floresta per subratllar l’origen i tots van estar-hi d’acord. I encarrega a la seva filla, Silvia, que faci un escut. Ella hi posa la senyera, les anelles dels jocs olímpics, el blau de l’equipació i el nom. I li queda tan modern i bonic que encara el lluïm amb orgull!
L’any següent, després de guanyar diversos tornejos de la comarca, en Pedro José va apuntar-los a la Federació Catalana de Futbol.
Tots els nanos eren cadets, excepte un que era juvenil. Per no deixar aquest noi més gran sense equip, es van apuntar tots a la categoria juvenil malgrat els hauria correspost una d’inferior. Així doncs, l’any 1978 el club Olimpyc La Floresta comença a jugar federat, en l’únic grup que hi havia a la Federació. Queden subcampions de Catalunya. Una bona estrena! I l’any següent, la temporada 1982-83 guanyen el torneig de La Palma de Cervelló, el més prestigiós de llavors.
1978
Escut fet per la Silvia Martín en el primer carnet de soci que va fer el club
1978
Juvenil del Olimpyc
A dalt i d’esquerra a dreta: Enric Segalà, David Martín, Lucas Pérez, Jesús Navarro.
A baix d'esquerra a dreta José Antonio Fernández Revilla, Victor Nebot, Carlos Navarro i Àngel Ruiz.
1979-1980
Més que un equip.
La base de l’Olimpyc comença a caminar amb més nanos i més entrenadors que munten i porten equips. Per exemple, en Mateu Fulleda, que entrena un equip de nens i anys més tard funda un altre club el Chess, el Juanra Subirats, que després n’és president, el Lluís Pujol, que fa molta feina amb la base, el José Montes i el Carlos Rueda, que van treballar amb nanos molts i molts anys. També és important en aquella època la feina del Julio, que regentava el bar del Casal, i que a l’Olimpyc va portar els comptes. I moltíssimes persones més que ajuden i col·laboren com poden als equips i que no tenim espai per esmentar.
A dalt d’esquerra a dreta: Francisco, Guillermo Gómez, Octavi Fulleda, José Ramón Ferreira, José Pérez Chelín. A baix: Robert Casas, Jordi Salvador, Francisco Rosales i Marc Sarasa. Pista de Sant Francesc, a Sant Cugat del Vallès.
L’any 1983 l’Olimpyc ja té equips en totes les categories. Al 1993, té cinc equips federats. Cal dir que a la Floresta hi havia ja un altre club, fundat un any abans que l’Olimpyc. És el Champion, que té un equip masculí sènior, i una mica més endavant, un femení sènior, però no canalla.
Ni pistes ni pavelló.
La història de l’Olimpyc va molt lligada a la de les infraestructures del poble, a les pistes i al pavelló.
Al 1978, quan es funda l’Olimpyc, les pistes de Can LLobet encara no existien. El Pedro José tenia una excavadora i va aplanar un terreny cap a Cals Porters perquè els nois hi poguessin entrenar... sobre terra, no estava asfaltat ni cimentat. També els anava a buscar i a deixar a casa amb la seva furgoneta després dels entrenaments i partits. I va pagar les samarretes i les fitxes molt de temps. Mai no van tenir sponsors. Ell n’era l’únic patrocinador. Posteriorment, per tenir una mica de diners per a despeses bàsiques, els nanos feien rifes i loteries.
Com que no tenen camp propi, els equips s’entrenen i juguen a diverses pistes de Sant Cugat, com a Sant Francesc, o a l’antic pavelló, on ara s’hi fa hoquei o just al costat, a la pista Méndez, on van jugar la primera temporada de juvenils federats.
Equip de l'Olimpyc a les pistes encara descobertes
A dalt i d’esquerra a dreta: Nicanor Feliu, Nino Ramírez, Guillermo Gómez, Octavi Fulleda, Josep Saladas i Mateu Fulleda.
A baix, d’esquerra a dreta: José Pérez Chelín, Robert Casas, Ramon Ferreia i Mauri Ginés.
1986
Equip de l'Olimpyc a les pistes encara descobertes
A dalt i d’esquerra a dreta: Nicanor Feliu, Nino Ramírez, Guillermo Gómez, Octavi Fulleda, Josep Saladas i Mateu Fulleda.
A baix, d’esquerra a dreta: José Pérez Chelín, Robert Casas, Ramon Ferreia i Mauri Ginés.
1986
La Federació obliga a competir en pavelló en certes categories. I com que a la Floresta no n’hi ha, de pavelló, l’equip ha de jugar a Sant Cugat. L’afició florestana ha de traslladar-se cada dissabte cap al costat de l’antic camp de futbol gran que hi havia a Sant Cugat, on ara hi ha el PAV2.
El club pressiona l’ajuntament de Sant Cugat per tenir també un pavelló. Però tarda molt en fer-se. De moment, l’ajuntament fa dos camps descoberts, on ara hi ha les pistes.
Més tard, s’aconsegueix que cobreixi una de les dues pistes. Primer s’hi posa la teulada...
Més endavant, es va aixecar la única graderia lateral, on seiem avui per veure els partits. Però encara sense parets, estava oberta a l’aire, el fred i la calor.
La temporada 1993-94 el club té 5 equips federats i una trentena d’infants formen la base “olimpyca”
Equip de l'Olimpyc a les pistes encara descobertes
A dalt i d’esquerra a dreta: Nicanor Feliu, Nino Ramírez, Guillermo Gómez, Octavi Fulleda, Josep Saladas i Mateu Fulleda.
A baix, d’esquerra a dreta: José Pérez Chelín, Robert Casas, Ramon Ferreia i Mauri Ginés.
1986
Equip de l'Olimpyc a les pistes encara descobertes
A dalt i d’esquerra a dreta: Nicanor Feliu, Nino Ramírez, Guillermo Gómez, Octavi Fulleda, Josep Saladas i Mateu Fulleda.
A baix, d’esquerra a dreta: José Pérez Chelín, Robert Casas, Ramon Ferreia i Mauri Ginés.
1986
Equip de l'Olimpyc a les pistes encara descobertes
A dalt i d’esquerra a dreta: Nicanor Feliu, Nino Ramírez, Guillermo Gómez, Octavi Fulleda, Josep Saladas i Mateu Fulleda.
A baix, d’esquerra a dreta: José Pérez Chelín, Robert Casas, Ramon Ferreia i Mauri Ginés.
1986
Equip de l'Olimpyc a les pistes encara descobertes
A dalt i d’esquerra a dreta: Nicanor Feliu, Nino Ramírez, Guillermo Gómez, Octavi Fulleda, Josep Saladas i Mateu Fulleda.
A baix, d’esquerra a dreta: José Pérez Chelín, Robert Casas, Ramon Ferreia i Mauri Ginés.
1986
Equip de l'Olimpyc a les pistes encara descobertes
A dalt i d’esquerra a dreta: Nicanor Feliu, Nino Ramírez, Guillermo Gómez, Octavi Fulleda, Josep Saladas i Mateu Fulleda.
A baix, d’esquerra a dreta: José Pérez Chelín, Robert Casas, Ramon Ferreia i Mauri Ginés.
1986
Equip de l'Olimpyc a les pistes encara descobertes
A dalt i d’esquerra a dreta: Nicanor Feliu, Nino Ramírez, Guillermo Gómez, Octavi Fulleda, Josep Saladas i Mateu Fulleda.
A baix, d’esquerra a dreta: José Pérez Chelín, Robert Casas, Ramon Ferreia i Mauri Ginés.
1986
Eclosió de futbol sala
Des dels anys 70 que hi ha hagut molta afició al futbol sala a la Floresta. O al previ del futbol sala, que en deien “futbito”. El practicaven a l’estiu, s’organitzaven campionats al pati interior del Casal. Eren equips de 3 i el porter. Es jugava en porteries petites, de hoquei. No hi havia fores de banda i s’hi valia aprofitar-se de la paret per fer passi o autopassades. També es va jugar molt a la Uref, on ara està cobert i s’hi fa teatre, aquells anys era un pati descobert, una antiga bolera.
Molts equips es fan i es desfan per jugar al Casal en 3 x 3, i anys després per competir en la Marató, que són 24 hores seguides de futbol sala que organitza l’Olimpyc, o tornejos d’estiu. El que més solera té és el Champion que ja hem dit que va ser fundat un any abans que l’Olimpyc, al 1977 per en Josep Toutain, i que ha durat fins al 2017.
Als anys 80 l’afició a futbol sala continua imparable. L’any 1982-83 es federa per primera vegada l’equip femení de l’Olimpyc Floresta.
Hi havia tants equips i el futbol sala tenia tanta requesta al nostre poble, que el jugador i entrenador, Carlos Rueda, conegut com Xiquet, i el Bep Mas tenen na idea: fer una revista monotemàtica i humorística. Es diu Písala. Tenen pocs cronistes, però estan a tot arreu. En aquest número hi ha una entrevista a l’entrenador de l’equip femení i un acudit dedicat al Pedro José.
Equip de l'Olimpyc a les pistes encara descobertes
A dalt i d’esquerra a dreta: Nicanor Feliu, Nino Ramírez, Guillermo Gómez, Octavi Fulleda, Josep Saladas i Mateu Fulleda.
A baix, d’esquerra a dreta: José Pérez Chelín, Robert Casas, Ramon Ferreia i Mauri Ginés.
1986
La Marató
A més de jugar les respectives lligues i copes de cada categoria, des de l’any 1983 l’Olimpyc organitza una marató de futbol sala a les pistes durant un cap de setmana d’estiu. Durant molts anys es feia coincidir amb la festa major de la Floresta. Es tracta d’un torneig que dura 24 hores seguides durant les quals se celebren partits per fases eliminatòries. Cal fer una inscripció prèvia i la xiulen àrbitres federats.
Molts anys ha estat un esdeveniment important, de prestigi, i les pistes s’han omplert de jugadors amics i families de diversos municipis. També els florestants, és clar, hi han participat de gust amb el seus equips habituals, o de formats expressament per al torneig.
A l’inici de la marató, alguns jugadors acampaven amb tendes sota els arbres de les pistes i per on ara hi ha l’aparcament tot el cap de setmana, ja que els partits es juguen un darrera l’altre i no tenien temps d’anar a casa. També perquè els agradava la festa i l’ambient que s’hi vivia.
Qui la guanya té la inscripció gratuïta per a l‘any següent. Per primera vegada en 30 anys, l’any 2020 s‘ha hagut de suspendre a causa de la covid 19.
Equip de l'Olimpyc a les pistes encara descobertes
A dalt i d’esquerra a dreta: Nicanor Feliu, Nino Ramírez, Guillermo Gómez, Octavi Fulleda, Josep Saladas i Mateu Fulleda.
A baix, d’esquerra a dreta: José Pérez Chelín, Robert Casas, Ramon Ferreia i Mauri Ginés.
1986
Juanra Subirats, un president social
L’any 1997, quan el club ja té 19 anys i ja és doncs major d’edat, el seu fundador, Pedro José Martín, li passa el relleu a en Juanra Subirats, que feia molts anys que treballava ja en el club, n’havia entrenat diversos equips i era membre de la Junta Directiva.
Ja amb el Juanra de president, l’Olimpyc entra a formar part de la Coordinadora de Clubs des d’on es fa xarxa esportiva i social de la ciutat i es reivindiquen millores dels equipaments. L’activitat social agafa molt protagonisme.
Finalment, l’ajuntament construeix el pavelló a les pistes. Va ser una molt bona notícia per a l’Olimpyc i la Floresta, ja que es complia així una vella reivindicació.
L’aspiració de tenir millores en l’equipament va centrar-se en tenir aigua calenta als vestidors i calefacció arreu.
També és llavors quan la junta del club acorda el codi ètic. Un dels primers clubs en tenir-lo, l’any 2001.
En Juanra Subirats va ser president 10 anys, des del 1997 al 2007.
Equip de l'Olimpyc a les pistes encara descobertes
A dalt i d’esquerra a dreta: Nicanor Feliu, Nino Ramírez, Guillermo Gómez, Octavi Fulleda, Josep Saladas i Mateu Fulleda.
A baix, d’esquerra a dreta: José Pérez Chelín, Robert Casas, Ramon Ferreia i Mauri Ginés.
1986
Equip de l'Olimpyc a les pistes encara descobertes
A dalt i d’esquerra a dreta: Nicanor Feliu, Nino Ramírez, Guillermo Gómez, Octavi Fulleda, Josep Saladas i Mateu Fulleda.
A baix, d’esquerra a dreta: José Pérez Chelín, Robert Casas, Ramon Ferreia i Mauri Ginés.
1986
25 Anys
L’any 2003, el club fa 25 anys. I per celebrar-ho convida la selecció catalana de futbol sala a Can Llobet per disputar un partit contra el sènior masculí A. Els jugadors surten acompanyats pels més petits, alguns dels quals són avui sèniors. En reconeixeu algun?
Describe your image
Describe your image
Describe your image
Describe your image