Història

1978 - Naixement del Club

L’any 1977 un grup de nens de l’escola d’entre 12 i 13 anys van fer un equip per jugar tornejos del voltant. Es deien EGB, que són les sigles d’Educació General Bàsica, i els guanyaven tots. Entre ells hi havia els germans Carlos i Jesús Navarro, vinculats actualment al club, o el David Martín, el pare del qual va animar-se a fer un equip de manera oficial. Malgrat que sempre ha dit que no l’interessa ni entén de futbol sala, ell mateix els entrenava, ajudat per en Pablo Gudiño, que de seguida esdevé l’ànima de l’equip. 

En Pedro José s’envolta de col·laboradors. Un d’ells, en Pablo, va ser determinant perquè estableix contactes amb altres clubs i jugadors i més, endavant impulsa la inscripció del club a la Federació Catalana de Futbol. 

 

Fruit d’aquests contactes, l’equip Graduados, de Barcelona, es fusiona amb l’Olimpyc  i els seus jugadors, tots adults, s’incorporen com a equip sènior. D’altra banda, els estiuejants també tenien un equip de nens a l’AEC, l’Associació Esportiva i Cultural de la Floresta, on hi ha el frontó. Entrenats per en Pere Sancho, també s’afegeixen a l’Olimpyc, com a equip de base. 

1.png

Per tant, l’inici del club va beure de tres fonts: els nens de l’escola de la Floresta i de l’AEC, que fan l’equip dels petits i el Graduados barceloní, que aporta l’equip dels grans. 

2.jpg

El Pedró José, el  nom i l'escut.

El Pedro José Martín va fer-se càrrec de l’equip de nens de l’escola on jugava el seu fill i posteriorment va inscriure’l a la federació catalana de Futbol. És, doncs, el fundador del club. I va ser-ne president 19 anys, des del 1978 fins al 1997.

Abans però, els jugadors van debatre un nom nou. Va guanyar Olimpyc, així amb una y grega, perquè els agradava més, feia més “internacional”. La van posar en segon lloc, per error, però en adonar-se’n van decidir que ja els agradava així i van tirar pel dret. Quedava més original.  El Pedro José va voler afegir La Floresta per subratllar l’origen i tots van estar-hi d’acord. I encarrega a la seva filla, Silvia, que faci un escut. Ella hi posa la senyera, les anelles dels jocs olímpics, el blau de l’equipació i el nom. I li queda tan modern i bonic que encara el lluïm amb orgull!

L’any següent, després de guanyar diversos tornejos de la comarca, en Pedro José va apuntar-los a la Federació Catalana de Futbol. 

Tots els nanos eren cadets, excepte un que era juvenil. Per no deixar aquest noi més gran sense equip, es van apuntar tots a la categoria juvenil malgrat els hauria correspost una d’inferior. Així doncs, l’any 1978 el club Olimpyc La Floresta comença a jugar federat, en l’únic grup que hi havia  a la Federació. Queden subcampions de Catalunya. Una bona estrena! I l’any següent, la temporada 1982-83 guanyen el torneig de La Palma de Cervelló, el més prestigiós de llavors. 

3.jpg
4.png

Més que un equip.

La base de l’Olimpyc comença a caminar amb més nanos i més entrenadors que munten i porten equips. Per exemple, en Mateu Fulleda, que entrena un equip de nens i anys més tard funda un altre club el Chess, el Juanra Subirats, que després n’és president, el Lluís Pujol, que fa molta feina amb la base, el José Montes i el Carlos Rueda, que van treballar amb nanos molts i molts anys. També és important en aquella època la feina del Julio, que regentava el bar del Casal, i que a l’Olimpyc va portar els comptes. I moltíssimes persones més que ajuden i col·laboren com poden als equips i que no tenim espai per esmentar. 

L’any 1983 l’Olimpyc ja té equips en totes les categories. Al 1993, té cinc equips federats. Cal dir que a la Floresta hi havia ja un altre club, fundat un any abans que l’Olimpyc. És el Champion, que té un equip masculí sènior, i una mica més endavant, un femení sènior, però no canalla.   

Ni pistes ni pavelló.

La història de l’Olimpyc va molt lligada a la de les infraestructures del poble, a les pistes i al pavelló.

Al 1978, quan es funda l’Olimpyc, les pistes de Can LLobet encara no existien. El Pedro José tenia una excavadora i va aplanar un terreny cap a Cals Porters perquè els nois hi poguessin entrenar... sobre terra, no estava asfaltat ni cimentat. També els anava a buscar i a deixar a casa amb la seva furgoneta després dels entrenaments i partits. I va pagar les samarretes i les fitxes molt de temps. Mai no van tenir sponsors. Ell n’era l’únic patrocinador.  Posteriorment, per tenir una mica de diners per a despeses bàsiques,  els nanos feien rifes i loteries.

 

Com que no tenen camp propi, els equips s’entrenen i juguen a diverses pistes de Sant Cugat, com a Sant Francesc, o a l’antic pavelló, on ara s’hi fa  hoquei o  just al costat, a la pista Méndez, on van jugar la primera temporada de juvenils federats

La Federació obliga a competir en pavelló en certes categories. I com que a la Floresta no n’hi ha, de pavelló, l’equip ha de jugar a Sant Cugat. L’afició florestana ha de traslladar-se cada dissabte cap al costat de l’antic camp de futbol gran que hi havia a Sant Cugat, on ara hi ha el PAV2. 

El club pressiona l’ajuntament de Sant Cugat per tenir també un pavelló. Però tarda molt en fer-se. De moment, l’ajuntament fa dos camps descoberts, on ara hi ha les pistes.  

Subscriu-te al nostre Newsletter per rebre totes les novetats sobre el club!

CONTACTE

Pavelló Municipal de la Floresta

Carrer Ginjoler, 1

08198 La Floresta, Barcelona​

info@olimpycfloresta.net

  • Instagram - Círculo Blanco
  • Twitter - círculo blanco
  • Facebook - círculo blanco